En una petita escola, una barret de copa s’alça en l’aire. De dins, com d’una manera màgica, un a un, blancs com la neu surten volant coloms. Però aquests no són coloms normals: les ales de cada ocell deixen anar paraules d’amor i de Pau que el vent s’escampa.
Les paraules, que s’allunyen lentament, es poden llegir clarament:
«Freda és la guerra, calenta és la Pau»,
«Escolta el silenci de l’ànima»,
«Somriu, el món és ple de possibilitats». A cada gir d’aire, el barret de copa sembla brillar més, com si al deixar sortir aquests coloms fos un acte d’esperança. Els coloms volen travessant les muntanyes i els oceans, fins arribar als cors de tots aquells que necessiten saber que la Pau no és una imaginació, sinó una realitat que comença amb petits gestos i paraules compartides.
El barret de copa continua girant, i mai acaben de sortir coloms; mai deixen de volar, i el món s’omple de la seva silenciosa però poderosa: PAU.
