Entrevistem el famós il·lustrador Lluïsot a la setmana cultural
Redactors i redactores del Mas Report (classe de la Creativitat)
Som la classe de la Creativitat i ens encarreguem de redactar a la revista de l’escola que es diu Mas Report. Hem preparat unes preguntes i si et sembla te les farem. Alguns companys et dibuixaran mentre fem l’entrevista. Estàs preparat?
– Preparat.
Com et dius?
– Lluïsot
Per què et dius així?
– Perquè és el meu nom.
Quants anys tens?
– 62, ja.
Tens parella? I fills o filles?
– Sí. No, no tinc fills.
Portes tatuatges?
– No, no sabria què tatuar-me, però porto piercings.
Has escrit llibres?
– Sí, sí. Bastants. I guions per historietes de còmic. M’agrada molt escriure, a mi.
Què fas en el teu temps lliure?
– No en tinc gaire de temps lliure (riu).
Quin és el teu menjar preferit?
– Els ous ferrats amb xistorra o els peus de porc amb gambes. I m’agraden molt totes les entranyes: ronyons, cervells… Els callos també m’agraden molt. Tot el que són entranyes m’encanta!
Quina és la teva professió?
– Dibuixar. Per això estic aquí, perquè soc dibuixant.
Quant vas trigar en il·lustrar el conte de “La caputxeta negra i el lleó ferotge”?
– Bastant. Potser un parell de mesos. Vull dir, que porta feina.
Quina va ser la teva primera obra?
– Jo vaig començar a treballar en una revista de l’escola. Estudiava al Pare Manyanet i van haver-hi uns alumnes que ens vam ajuntar: uns escrivien, jo dibuixava, jo era el dibuixant oficial i era una revista satírica, salvatge. Ens ficàvem amb els profes, molt crítica i tenia molta fama, la comprava tothom. Abans no havia la tecnologia d’ara i es feia amb una cosa que s’anomenava “ciclostil”. S’imprimia en un paper. Es picava a màquina, es gravava la lletra i després amb una màquina que tenia una manivela sortien els fulls un a un.
Quan vas decidir ser dibuixant?
– Jo era molt petit. Abans no hi havia tele i quan va arribar a casa, recordo que van posar uns dibuixos animats que es deien “La hormiga atómica” i em vaig quedar sorprès. Què era allò? Un dibuix que es bellugava? I jo vaig tenir clar que voldria ser dibuixant i fer dibuixos animats. Però després vaig veure que era molt complicat fer dibuixos animats i m’he quedat com a dibuixant.
De tots els llibres que has il·lustrat, quin és el teu preferit?
– Potser el de la “Caputxeta negra” i després hi ha un altre, que es diu Necronomicon que vaig trigar 8 mesos en acabar-lo i tracta d’uns monstres d’un escriptor que es diu Lovecraft.
Quants llibres has il·lustrat?
– No ho sé (riu). Molts. I també he treballat en llibres de text, per tant, moltíssims, moltíssims.
Quin ha estat el teu llibre més venut?
– No ho sé pas, la veritat. No tinc ni idea.
Quin és el llibre que més t’ha agradat fer?
– El de la Caputxeta i el Necronomicon.
Alguna vegada t’has empenedit de fer un llibre?
– No, mai.
Quin estil de dibuix utilitzes?
– M’agrada provar un estil diferent a cada llibre: faig alguns retrats cubistes. Jo dibuixo, com aquell que diu cada dia. Ara us ensenyaré el meu diari. També m’agrada experimentar. Experimento amb les avantguardes del s. XX i intento fer retrats cubistes, surrealistes, expressionistes… Ho faig amb retoladors i una espècie de calibrat blanc que existeix i jugo com si fos un gravat.
Doncs ja hem acabat. Et donem les gràcies per la teva visita.
– Gràcies a vosaltres.
Per contestar les nostres preguntes. Ha estat una estona molt interessant i esperem que puguis venir un altre dia.
– Gràcies!! I ara m’agradaria veure els meus retrats…
